25 de juliol de 1939: Aniversari del meu casament

Fa set anys que sóc casat. Fa set anys que amb la Pepita ens juràvem amor i fidelitat fins a l’eternitat. Set anys! Cada any hem celebrat aquesta diada de la millor manera que hem pogut. Per a mi aquest any és d’un dolor i d’una tristesa sense límits: separat d’ella per una frontera i per uns obstacles contra els quals la meva voluntat i les meves energies no poden res, absolutament res.

 Dia trist; estic malhumorat. Penso en ella i en elles. Són tres. Tres roses que necessiten la meva cura i no puc fer res per elles. I si jo estic trist, si veig amb pena sense consol aquest dia i els dies a venir, què deu fer ella? Els infants, pobrets, són petits, però ja deuen començar a dubtar i a sofrir en veure sofrir i dubtar la seva mareta. Per a mi és trist, però… i ella?

 Ah, Pepita, si pogués veure’t, solament avui… No puc ni plorar. El vespre he anat a dormir més d’hora. Avui no he anat a la reunió que solem tenir a la sala de metges. Voldria plorar i no puc fer-ho. Els ulls oberts i el pensament a l’Hospitalet. Passen davant meu tots els records del dia del nostre casament: banquet, ball, passejada en auto, arribada al pis, al nostre piset arreglat, net, ordenat; viatge per Espanya… Quant de dolor!

 Segons la premsa local, a Espanya les coses no rutllen pas bé. Queipo de Llano i Yagüe, dos generals del «Movimiento», han estat destituïts pel traïdor Franco. Dissidències? Sembla que les autoritats no estan d’acord. Es posa el problema de la restauració monàrquica! Què en sortirà? Ja ho veurem.

 He anat al Camp d’Agde. Els permisos tornen a ésser admesos. Quina alegria poder veure i parlar amb en Tries! I, cosa curiosa, mentre parlem, es presenta al Camp, per a veure’l, la seva esposa, la Maria.

 Hem parlat molt d’Espanya. Em porta notícies fresques de la família: la Pepita està bé, les nenes també. Sofreixen per mi. Viuen junts amb els de casa. Allà baix hi ha un descontentament general. Moltes detencions. Moltes represàlies. Molt de dol!

 Els deixo sols. No tinc dret a destorbar aquesta primera entrevista d’ells dos. Considero que és sagrat i que deuen dir-se moltes coses! Me’n vaig, i em demano per què no puc veure la Pepita.

Anuncis
Published in: General on 25 Juliol 2009 at 06:55  Feu un comentari  

The URI to TrackBack this entry is: https://dietarideramonmoral.wordpress.com/2009/07/25/25-de-juliol-de-1939-aniversari-del-meu-casament/trackback/

RSS feed for comments on this post.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: